
Ahir, d’Agota Kristof
Projecte personal
Tècnica mixta
Il·lustració inspirada en el següent fragment d’Ahir, novel·la d’Agota Kristof:
“A poc a poc, la porta es va obrir i les meves mans caigudes van notar amb esglai el pelatge sedós i suau del tigre.
—Música! —va dir ell—. Toqui alguna cosa! Al violí o al piano. Al piano, més aviat. Toqui!
—No en sé —vaig dir jo—. No he tocat el piano en tota la vida, no tinc piano, mai no n’he tingut.
—En tota la vida? Quina bestiesa! Vagi a la finestra i toqui!
Davant de la finestra hi havia un bosc. Vaig veure els ocells com s‘aplegaven a les branques per escoltar la meva música. Vaig veure els ocells. Els caparrons cots i els ulls fixos que miraven a algun lloc darrere meu.
La meva música es va fer cada cop més forta. Era insuportable.
Un ocell mort va caure d’una branca”.

